25 octubre 2015

Diumenge de tardor

Fa fred. Realment no fa fred, fa la temperatura justa per necessitar una mica més d'escalfor en determinats moments.
La tarda de diumenge es perfecta per necessitar aquesta escalfor. És ideal per jeure al sofà tapats amb la manteta amb una bona peli o un bon llibre, Per donar-nos allò que ens manca.
És el moment que tenim per retrobar-nos i ser nosaltres, despullats de tota rutina, de tota obligació i de tota necessitat. Coses que nosaltres mateixos ens creem per omplir la vida,
Ara és el nostre moment,






Peus descalços que caminen
buscant mitjons allà on van
troben l'escalfor i s'obliden
que demà seguiran caminant.

02 septiembre 2015

Sweet Home



En casa
allí me espera ella
compañera de tantos
momentos, 
sentimientos 
y amistades.


Home, sweet home, dear.




Y siempre que la veo me acuerdo de una de las personas que más me han influenciado en mi vida, a pesar de no haber podido conocerlo en persona. John, va por ti, es inevitable.



This old guitar taught me to sing a love song
It showed me how to laugh and how to cry
It introduced me to some friends of mine
And brightened up some days
It helped me make it through some lonely nights
Oh, what a friend to have on a cold and lonely night
This old guitar gave me my lovely lady
It opened up her eyes and ears to me
It brought us close together
And I guess it broke her heart
It opened up the space for us to be
What a lovely place and a lovely space to be
This old guitar gave me my life, my living
All the things you know I love to do
To serenade the stars that shine
From a sunny mountainside
And most of all to sing my songs for you
I love to sing my songs for you
Yes, I do, you know
I love to sing my songs for you

(This Old Guitar - John Denver)

31 agosto 2015

Sobremesa en Spetses


Un comedor sobre el mar
una comida a media tarde
compañía
y envidia de no poder 
vivirlo así cada día.
El delfín volador
nos devolvió a casa,
por los pelos.



Hoy desperté (nuevamente)


El último parón del blog fue allá por el 2006-2008, pero esta vez me he pasado. Casi 7 años sin publicar nada. Y, de hecho, no se hasta cuando...

Por ahora, vuelvo con la superluna de Agosto 2015 y un texto que ya dejé en mi fotolog allá por enero de 2008.


Hoy desperté, no era un sueño esta vez.

Desperté y no encontré tu sonrisa. No he soñado con ella, ni siquiera he soñado contigo. Pero al abrir los ojos pensé en ello. Y es que me cautivó, para que engañarme a mi mismo. Quizás tuve bastante por ahora, quizás no. Quién sabe. Lo que está claro es que esa sobredosis de luz no me ha dejado indiferente.

Te habría dicho mil frases inoportunas y no lo hice. Te habría hecho muchas proposiciones y preferí dedicar la noche a disfrutar del momento. Te explicaría mi vida pero prefiero vivirla contigo.

Cuantas cosas te diría y no te digo. Ya sé que algunos mienten que soy poeta y que para mí esto es sencillo, pero la cruda realidad muestra una vez más, que no es tan sencillo hablar en el momento oportuno.

Cosas simples, que hoy he aprendido a guardar. He aprendido a observar ¿Un café quizás? He aprendido a querer conocer ¿O tal vez un paseo? He aprendido a saber dónde quiero llegar ¿Una charla tranquila en la playa? Conocerme, Conocerte, Conocernos. Tan simple.

22 enero 2008