Nena, que se't veu venir

La puta sort va voler que ens trobessim aquell dia. Saps que jo no t'hauria trucat i sé que tu no hauries vingut. Però ara sembla que les coses van millor, que hi ha més comunicació i que podem mantenir una distància menys cruel. Al cap i a la fi, mai hem tingut res en contra un de l'altre i tampoc ens hem dedicat a mesurar quina és la distància oportuna entre nosaltres.

Em vens cada dia i m'expliques les teves històries, m'omples el cap amb ell i amb la teva feina. Abans me l'omplies amb l'altre. I em mola, saps que em mola, bé tampoc és que no pugui viure sense això però està guai. I a tu també t'agrada que t'expliqui aquestes coses, les meves, les personals i les absurdes. En el fons sóc pintoresc, oi? Si, perquè tu em vas dir l'altre dia que ara ja no està de moda dir 'freak', sino que s'ha de dir així: pintoresc.

Tot i ser pintoresc, i tu no ser-ho tant, crec que el bon rotllo impera entre nosaltres. Va estar guai, genial i podria haver estat millor. Però no vam voler arriscar. En aquesta ocasió arriscar hauria volgut dir passar-nos de la ratlla i que allò que estava sent una experiència maravellosa i extasiant acabés com el rosari de l'Aurora.

Mai hauria pensat que tinguessim tant en comú, mai. I mai hauria pensat que trobaria tanta gent que tingués tant en comú amb nosaltres. Però si, estem aqui. "Dios los crea y ellos se juntan", que diuen. Clar, veure algu en la seva salsa no és el mateix que trobar-lo condicionat. Però m'agrada, t'agrada i ens continuarà agradant.