Viure!

M'han dit que estaves tancat a la teva habitació. T'he vist plorar sola sense motiu. Estaves sol i enfonsat, en les teves coses, aliè a tot allò que t'envolta i aliè també a la gent que tens a prop. Estaves perdent la vida. I tu , tu també ho estaves, desorientada en aquesta vida, i no tenies la menor intenció de posar-hi remei. No. No. No. No hi ha excuses. La vida és complicada per si mateixa, així que no la compliquem nosaltres encara més.

I els problemes? Hi són. Els problemes, per més greus que siguin, hem d'aconseguir que afectin el mínim la nostra ment i conviure amb ells de manera organitzada, però això si. Els nostres problemes ens han de deixar viure la nostra vida. Viure!


Com deia el gran Joan Baptista Humet "¡Hay que vivir!, amigo mío. Antes que nada hay que vivir, y ya va haciendo frío, hay que burlar ese futuro que empieza a hacerse muro en ti.". La vida és prou maca com per desaprofitar-la, com per no fer cas de totes les oportunitats que ens brinda, de tots els moments que ens fan vibrar, de tota la gent que tenim al voltant i ens omple.

Llevar-te pel matí i tenir ganes de fer coses. Sortir al carrer i esperar trobar somriures. Gaudir del paisatge, de la gent, de la música, de la llum del sol i de l'aire que respirem. Oferir sempre un somriure, una amisstat, un petó.

Viure sempre corrent
avançant amb la gent
rellevant contra el vent
transportant sentiments
viure mantenint viva la flama
a traves del temps
la flama de tot un poble en moviment.

[La Flama, Obrint Pas 2004]