26 febrero 2006

Sensible

No t'ha passat mai que, de vegades amb motius i altres sense, estàs més sensible del que és habitual? No estic parlant de resistència al dolor físic, sinó emocional.
Básicament tot es redueix a que qualsevol estímul, tant positiu com negatiu, per petit que sigui, ens afecta moltíssim. I de vegades, és capaç de desestabilitzar-nos emocionalment.
L'exemple més clar és aquella frase que tants de nosaltres hem fet servir: "ui, es que fins i tot mirant un anunci a la tele em poso a plorar". He sentit coses més tendres i enriquidores com "em poso a plorar només veien un cel bonic", però la qüestió és que quasevol cosa negativa ens pot donar una punxada al cor i a l'estòmac, deixar-nos destrossats i pensar que no som res, que la nostra vida no te sentit, que no sortirem mai d'aquell pou en el que estem immersos.
Però també positivament. Quan estem en un estat així , qualsevol cosa que rebem ens ha de servir per a pensar una miqueta en l'espenrança, en que un dia o altre tornarem a ser nosaltres mateixos, i podrem mirar de nou per la finestra i veure la vida maravellosa que tenim davant.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

AguS, valentia, coratge i endavant!! I ara més que mai!

Petonets de Bon Dia!

Anónimo dijo...

momentos premenstruales

[te has reido?]

era pa que te rieras ;)
que ya sabes que yo tailoviu
i que t'entiendou

ai un petó molt fort
i una abraçadota molt asfixiant*

[i el post de ayer dnd sta?]