Las Ramblas de madrugada

Por ti voy a cruzar el estrecho
A atravesar los desiertos y todo lo que me separa de ti
Por ti voy a buscarme otra vida
Por que de la que tenía solo quedan cenizas y no hay porvenir
Por ti las Ramblas de madrugada...

Sopar, copes, ball... stop. 3:15 am. Estic al punt just. Em poso el meu abric llarg, la bufanda, els auriculars i emprenc el camí Rambles amunt. Centenars de gent per tots els carrers. No és tan tard per ser un divendres a la nit. De fet, qualsevol dia a la mateixa hora és igual de tard.
Emprenc el camí rambla amunt, la música m'acompanya. Desconnectat de l'entorn, gaudint del passeig, en una nit freda de Novembre i amb un encostipat a sobre que no m'aguanto. Serè, tranquil i relaxat.
Arribo a dalt de tot de les Rambles, agafo la bici, i segueixo el camí. Amb una calma suprema. Tenia ganes de fer-ho i era el moment oportú. Veure la ciutat de nit, passejant, sol, tranquil, aliè a tot el que t'envolta és una sensació no comparable a cap altra. M'envaïa un sentiment bohemi i melangiòs, un "sentir-se part d'una ciutat".
Tot i que la nit ha tingut moments molt bons, molt divertits, molt entretinguts, molt apassionants... sens dubte aquest ha estat per mi el millor moment de la nit.

Y si todo esto no es más que bastante Seguro en la calle habrá gente que entiende Que es por ti.