No m'omplis més de flors, ja no t'estimo

Vull deixar constància d'un dels textos que més em va marcar en la meva època adolescent i que posteriorment vaig adaptar com a cançó. La veritat és que va ser interessant...

NO M'OMPLIS MÉS DE FLORS, JA NO T'ESTIMO
J.V.Foix

Que tu plantis papers per façanes i portes, al peu del campanar, als vidres de l'escola, als bancs de la capella de les monges, al portaló de l'hort de l'Oriola, a les estacions del tren de Valldoreix, a les parades del mercat de fruita, a la sortida del funicular, damunt les cartelleres del cinema, a la sala de ball, a la torratxa de la Casa del llamp, a l'escrivania de la rectoria, sota els fanals del passeig, a la mateixa porta de l'alcova... Que ho escriguis en lletra rodona, o en pal sec, o bé a la romana, en caràcters d'impremta forastera, en elzeverià, en lletra molt ampla, o en cursiva,... Amb carbó dur i gruixut, amb guixos exaltats o amb mangra de color de sang donada... Què hi puc fer jo, Francesca, què hi haig de dir, si amb els teus ulls aclucats ja se el que escrius: No m'omplis mes de flors, ja no t'estimo.