Lluna Plena

Jo tindria uns 16 o 17 anys, no puc posar una data exacta. Recordo que algunes nits de lluna plena, m'havia aixecat del llit a mitjanit i m'havia posat a escriure sota la tènue llum d'una bombeta de flexo. Avui, remenant a l'ordinador, he trobat l'únic escrit que no està en paper d'aquelles nits (els altres estan guardats, pràcticament il·localitzables). Certament, jo mateix m'he sorprès:

De vegades.....
De vegades he recordat aquelles nits d'estiu. Aquelles nits solitàries que semblaven més buides que mai. Aquelles nits que s'omplien de claror només mirant cap al cel.
De vegades he recordat aquelles nits. Quan la lluna baixava a seure al meu costat i em passava llarga estona recordant els seus consells.
De vegades he recordat els seus consells tan acurats, però tan simples. Tan corrents però tan importants.
De vegades he recordat els seus consells. Quan em deia que la joia que jo sentís no havia de ser meva, sinò dels altres.
Quan em deia que la claror de la nit no era gràcies a ella sinò a nosaltres. A tots els que com jo, reflexionem sobre la vida.
De vegades he recordat tot: reflexions i consells. De reflexions, moltes, de consells, només un: el futur. Ara entenc perque la lluna m'ho deia.
Quan em deia: -Si només penses en el present no arribaràs enlloc, doncs quan has acabat de pensar-hi aquell present ja ha esdevingut futur. I tenia raó.
De vegades he recordat que tenia raó. He recordat que em deia de mirar cap al futur, de veure que la vida té molts motius per gaudir-ne. Potser tenia raó.
De vegades he pensat si tenia raó. Si tenia raó quan em deia que la vida dels altres també m'omplia a mi. Potser tenia raó.
Quan em deia: Jutja be als altres i juga amb la veritat, ells t'ho sabran recompensar. Quan em deia: pensa en els altres i somnia que algun dia ells pensaran en tu. Potser ho havia de fer.
De vegades, tot recordant aquells consells, només mirant al carrer, a casa, amb els companys,... he vist tantes llunes....
De vegades, he pensat i he reflexionat. De vegades el passat omple més que el futur, però sovint és dificil tornar enrera. De vegades el present s'allarga prou com per gaudir-ne plenament, però es tan fàcil d'oblidar-lo....
De vegades, quan he pensat en el futur, he pensat en aquella lluna, i jo mateix he dit: Què hauria estat de mi, companya lluna, si en el futur només hi hagués pensat De vegades.

FOTO: Una lluna plena (No recordo quan ni on, la foto no la vaig fer jo i tampoc recordo qui me la va passar)